Vés al contingut

Leslie Stephen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLeslie Stephen

Leslie Stephen el 1860. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 novembre 1832 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort22 febrer 1904 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Kensington (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
SepulturaHighgate Cemetery Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAnglaterra Anglaterra
FormacióEton College
Trinity Hall, Cambridge
King's College de Londres Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda Modifica el valor a Wikidata
OcupacióBiògraf, alpinista, editor
OcupadorUniversitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Esportalpinisme Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJulia Jackson Duckworth Modifica el valor a Wikidata
FillsAdrian, Thoby, Virginia, Vanessa Modifica el valor a Wikidata
ParesJames Stephen Modifica el valor a Wikidata  i Jane Catherine Venn Modifica el valor a Wikidata
GermansCaroline Emilia Stephen
Herbert Venn Stephen
James Fitzjames Stephen Modifica el valor a Wikidata
ParentsGeorge Herbert Duckworth, fillastre
Stella Duckworth, fillastra
Gerald Duckworth, fillastre Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 5618 Project Gutenberg: 3802 Modifica el valor a Wikidata

Sir Leslie Stephen (Londres, 28 de novembre de 1832 - 22 de febrer de 1904) fou un biògraf i alpinista anglès, editor de l'Oxford Dictionary of National Biography i pare de l'escriptora Virginia Woolf.

Biografia

[modifica]

Va estudiar a Eton i al Trinity Hall de Cambridge, on es va graduar com a batxiller en arts el 1854, i com a mestre en arts el 1857. Es va fer sacerdot de l'Església d'Anglaterra fins que va evolucionar a un agnosticisme liberal. Va escriure molts treballs sobre pensament polític i literatura; destaquen especialment els seus dos volums de History of English thought in the eighteenth century (1876) i The English utilitarians (3 vols. 1900), que segueixen sent llegits i utilitzats. De la seva segona dona, Julia Jackson, vídua de Herbert Duckworth, va tenir dos fills, Adrian i Thoby, i dues filles, Virginia Woolf i Vanessa Bell.

Va ser un dels primers a escalar, durant l'edat d'or de l'alpinisme, tots els alts cims dels Alps, com el Bietschhorn, el Schreckhorn, la Muntanya Disgrazia i el Zinalrothorn. Va ser durant uns anys president del Club Alpí que havia cofundat i igualment editor de l'Alpine Journal entre 1868 i 1871.

Obra

[modifica]

La seva obra més famosa, l'Oxford Dictionary of National Biography, va ser concebut el 1880 per George Smith, editor de John Ruskin, de les germanes Brontë, d'Anthony Trollope i de molts altres novel·listes importants britànics del segle dinou. El 1882 Stephen va persuadir a Smith que una biografia universal era impracticable i li va proposar fer un diccionari de biografies succintes i exactes de tots els habitants significatius de les illes britàniques i les seves colònies des del període històric més antic a l'època actual. Sota la seva direcció editorial, el treball va començar en 1882 i el primer volum, previst originalment per a octubre de 1884, va ser publicat moments abans de Nadal de 1884, tot i que està datat 1885. Però el treball es va revelar com un suplici per a ell i va anar afegint més i més col·laboradors, el principal dels quals va ser Sidney Lee. Mentre que Stephen era elegant en la seva escriptura però de vegades poc metòdic i indulgent amb els seus biografiats, Lee era un maniàtic de l'ordre, la precisió i el mètode, i un treballador fanàtic sense arribar a ser pedant.

Obres

[modifica]